Per Adjuntem l’escrit del President de la Federació Catalana, Ramón Albornà, sobre la trista decisió de la mesa del Parlament de no exposar un pessebre al Parlament del nostre País.
Es trist veure que malgrat que el pessebrisme s’ha declarat precisament aquest passat mes de juny MANIFESTACIÓ REPRESENTATIVA DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL i que precisament Catalunya ha estat bressol del pessebrisme associatiu, a la seu de la sobirania popular no sigui possible exposar un Pessebre.
De que tenen por el nostres polítics?
Quin aspecte de la nostra activitat no entenen?
I sobretot que trist que això vingui precisament dels nostres propis polítics
A les portes de Nadal el pessebre passa a formar part de les agendes nadalenques. Per al pessebrisme és el moment esperat per donar a conèixer les seves noves creacions. Enguany amb més de 120 exposicions i pessebres públics promoguts des de les 66 entitats que formen part de la Federació Catalana de Pessebristes i, que ben segur seran visitades un any més per milers i milers de visitants.
Tanmateix, també és el moment en què hem de tornar a reivindicar el Pessebre des de l’art, la cultura i la tradició. La realitat del pessebrisme associatiu, amb gairebé 160 anys d’història a Catalunya, transcendeix el fet religiós i amplia la seva existència i significat en la nostra tradició, en la cultura popular. El pessebre també ha anat evolucionant en les seves formes i expressions, amb noves propostes i aportació de significats, contextualitzant paisatges i contextos en cada època i moment.
La presència del Pessebre i el pessebrisme a l’espai públic i a moltíssimes llars, tan cristianes com laiques, és indiscutible. És una tradició que s’ha anat transmetent de generació en generació. Per sort, també cal dir-ho, amb el suport de moltes institucions, independentment del seu color polític. Malauradament, cada vegada ens trobem amb visions restrictives del que representa el pessebre i el pessebrisme a casa nostra, entenent que és tan sols una simbologia religiosa. Enguany, aquesta visió i el debat que es genera s’ha vist dimensionat per la decisió de la Mesa del Parlament a no tornar a posar el Pessebre a la seu del Parlament i mantenir l’arbre de Nadal, que, per cert, també té un origen religiós encara que no cristià.
De ben segur la pregunta és quan un fet religiós passa a ser una tradició i manifestació cultural. No farem aquí una llista de totes aquelles celebracions i expressions culturals a casa nostra i que tenen un origen cultural judeocristià, seria inacabable, però que hem anat assimilant com a festes i tradicions populars pròpies i, sobretot, que no es qüestionen. Per què al pessebrisme se li nega aquesta realitat?
Creiem que institucions, teixit social i ciutadania hem de ser partícips de procurar i construir una societat més integradora per a tothom, però entenem que tot plegat no ha de ser en detriment de les nostres tradicions i del nostre patrimoni immaterial que ens identifica com a País. A més, creiem que ja fa molts anys que el pessebrisme està aportant i incorporant noves visions, des de la seva expressió artística i també quant a la seva simbologia i transmissió de significats. Aneu a veure les exposicions. Avís, spoiler, sí, hi trobareu el Naixement, però també hi trobareu molt més.
El reconeixement de les nostres tradicions i el patrimoni ve condicionat per la realitat i la pràctica de les persones, i n’estem convençuts que és així. Són milers de persones que compateixen el pessebre a través de l’associacionisme, i centenars de milers les persones que visiten exposicions i pessebres monumentals, i se’ns escapen els números, però moltes més les llars on hi ha un racó per al pessebre. Però també ho fem amb el reconeixement de les administracions per a la seva salvaguarda. En aquest sentit, posar com a exemple que països oficialment laics com Àustria i Eslovènia han declarat el Pessebrisme com a patrimoni immaterial. Molts d’altres ho estan tramitant, i així també ho ha fet l’Estat espanyol aquest passat mes de juny, declarant el Pessebrisme com a Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial (Reial decret 481/2022 de 14 de juliol). Per cert, amb un expedient internacional que s’està gestionant per presentar a la UNESCO.
Esperem que el nostre País que ha estat bressol del pessebrisme associatiu, amb la primera entitat pessebrista del món i on es va fundar la Federació Universal Pessebrista, que va promoure la tècnica constructiva del diorama i l’ús de la perspectiva, amb grans pessebristes i grans escultors de figures de pessebre, i amb aquesta llarga i evident arrelament popular no es quedi fora de la foto.
És hora de reconèixer i promoure el pessebre com a art, com a cultura i com a tradició a casa nostra
