Per 
Al assabentar-me que en Joan ens havia deixat, vaig sentir una pena profunda en pensar que tenia una conversa pendent amb ell, no es podent deixar mai les converses pendents, ja no hi vaig ser a temps , però quan ens retrobem al voltant d’un pessebre quasi segur fent esgarrifar-nos amb el seu domini del color, la perspectiva, els materials, el volum, i sobretot la seva valentia a l’hora de posar una infinitat de termes en un espai reduït, l’acabarem o en recomençarem moltes altres.
En el repartiment de premis d’aquest any, mentre ens despeníem, vaig coincidir amb un dels fills d’en Joan , crec que l’Andreu ( jo sempre els confonc) que a l’hora estava esperant als seus fills que havien vingut a recollir el premi corresponent, li vaig preguntar per el seu pare com estava, diu, dons esta be aquest any a tornat a fer el pessebre de la pastisseria Sallés . Dons ja ho veieu fins l’últim dia al peu del canó.
Aquest dies m’han vingut al cap un seguit d’imatges que he tingut la sort de compartir amb ell duran anys, no sols jo si no molts dels que em format part del mon del pessebre a Sabadell.
Us en voldria explicar algunes.
Un artista, un pessebrista, una persona, un amic, tot amb majúscules, be unes d’aquelles persones tocades per la genialitat, som molts els que hem tingut la sort de passar infinitat d’estones al seu costat.
Persona senzilla, modesta, sempre disposada a ajudar si es tractava de la Agrupació.
Recordo el primer pessebre que vaig veure d’ell, al antic casal de la Rambla, deuria tenir uns 16 anys, vaig aconseguir que per coneixences amb el pare Manyosa podes visitar l’exposició una setmana abans de inaugurar-la, entre Vallhonrrats , Alfredos, Fermi Rafels, Mañoses, Gonzalez, Estefanells, Sans , Alays , Bielsas, Pols i algun altre que em deixo tot per a mi grans mestres i base del meu aprenentatge pessebrístic.
Vaig quedar embadalit davant un pessebres majestuós amb unes façanes que em van semblar quasi reals, amb aquelles parets de pedra d’un gris blavós amb infinitat de matisos, motllures de fusta a les verdugades ,uns balcons i finestres mal forjats i ell dret al davant fent uns retocs amb les indicacions precises d’un inigualable company seu en aquelles èpoques Ramon Bielsa .
No sabia que em passava, vaig quedar com hipnotitzat i vaig pensar, quina potencia, quina vida, en un moment em vaig trobar dins d’aquella carrer,en qualsevol poble de la Vall d´Aran. Aquesta va ser la meva primera experiència amb en Joan Alay.
I aquell de les galeries i comunes de Monistrol de Montserrat inigualable.
Recordo les seves col·laboracions a les Germanetes amb en Vilanova y en Ramon Bielsa, amb aquells Reis retallats sobre fullola que et donàvem una divertida benvinguda , i les magnifiques construccions intercalades en aquells pessebres populars.
Els pessebres en l’aparador de la Llibreria Sabadell que cada any esperaven amb impaciència , aquí si que hi posava tants termes com podia en un pam d’ampla y figures grosses al davant . Que després va continuar a la Pastisseria Sallés del seu Oncle.
L’ infinitat de pessebres que va realitzar a l’exposició anual, sempre amb una visió innovadora però a l’hora tradicional i costumista i de colors vius. No se com podia gravar tant be les pedres, quan tots anàvem amb punxons , eines especialitzades i cúters i ell sol utilitzava un clau, et deia amb aquell mig somriure , ja en tinc prou amb aquest clau y el feia anar com si teixís.
Pessebres amb pobles retallats a l’horitzó , façanes, teulats , portes , balcons y carrers que semblaven de conte.
I el color ostres el color, en un got de plàstic de cafè, que no hi veies posar mai pintura hi sortien tots els colors de l’arc de sant Marti, no netejava mai el pinzell, però el color sempre era l’idoni , ja ho dic jo que estava tocat per algun geni era un mag.
Gran pintor de cels, cels de tempesta , amb llamps i trons, cels de vesprada, cels d’albada , era el millor.
Encara el veig amb el got i el pinzell dins el pessebre, pinzellada aquí pinzellada allà, com aquell cop a L’espluga de Francolí que va demanar que li posessin un focus ven potent per veure-hi millor, pinta que pintaràs, ven concentrat ell, però era tant potent el llum que l’ambient es va anar escalfant , al final va acabar de pintar el cel sense samarreta i ven suat de la calor que hi tenia allà dins , però quin cel.
Vaig tenir la sort de coincidir en diversos projectes , a Catalunya en miniatura construint diverses maquetes com Santa Maria de Porqueres , Sant Pere de Galligatns, , Santa Cecilia………. amb en Gonzalez y el meu pare.
A l’Espluga de Francolí al Museu de la vida rural, reproduint les coves de la font major juntament amb en Francesc Fayos .
A Sabadell en la reproducció d’un Moli del riu Ripoll ..
Però l’època mes entranyable potser va ser quan acompanyat d’en Ramon Avellaneda i d’en Joan Capdevila formant un magnífic trio, elaboraren uns magnífics i emblemàtics pessebres oberts de gran format per EL Banc de Sabadell, la Caixa de Sabadell, l’Ajuntament i com no a Diagonal Mar, donant suport als que fèiem els pessebres d’aparadors.
Encara els recordo apareixen cada dia com si anessin a treballar a les instal·lacions de l’empresa on jo treballava , la qual els hi havia cedit tot una planta per poder construir tan majestuoses obres . Quan els observava era com veure apareixia als deus , molt avinguts tot i ser molt diferents i les estones de xarrar que es feien.
I per acabar tota la col·lecció de dibuixos y retallables que havia fet per la Agrupació de Pessebristes, sempre tenia un si per el que se li demanava , un cartell, un programa de ma, qualsevol decoració artística.
Joan Et trobarem a faltar , espero que et retrobis amb tota la colla de pessebristes i bones persones amb qui has gaudit i fet gaudir el mon del pessebre,.
Fins sempre mestre.
Joan Carles Capdevila
Mestre pessebrista i figuraire
