Per Què vull dir, amb passió
Un pessebre ha de ser fruit de la passió pel que estem creant.
No sols copiem un carrer, un monument una façana com si fos una maqueta neta i perfecta a la qual hi posem unes figures.
Tenim l’oportunitat de posar-hi ànima, de fer sentir a l’observador un seguit de sensacions, i experiències, que sols reproduint pulcra i exactament determinada construcció no aconseguirem. També podem dir que ha de tenir vida.
Quan l’estem creant, no cal que copiem una fotografia, afegim-hi creació pròpia, podem fer un pessebre amb un aiguabarreig d’idees i creacions per arribar a l’objectiu d’allò que volem mostrar.
Observem, observem i observem aquells racons, aquells detalls aquells paisatges que ens ajudaran a donar vida
Com deia el gran mestre Josep Pagespetit “saber mirar” el món i poder traslladar-lo a un pessebre.
El galliner, la conillera, les portes de corral, els panys, les llindes de fusta, les verdugades, les xemeneies, les finestres, els careners, les parets de pedra seca, les teules, les lloses de pedra, les encavallades, les carenes de muntanyes a l’horitzó, els poblets retallats a mig camí, els barrancs, els congostos, els ponts, les ermites, els rius, el marges…
Ens hem d’anar nodrint de tot el que veiem i observem, d’aquesta manera no ens caldrà fer una maqueta, sinó que tindrem tot el material necessari per decidir cap a on volem anar a l’hora de fer un diorama artístic.
No cal copiar un conjunt, podem fer un aiguabarreig d’imatges adaptades a la nostra imaginació i lligades amb el tema que volem fer, les mans han de crear quasi soles, ens hem d’emocionar, no hem de voler parar.
Observeu, aquesta finestra. Ho té tot, ens parla, la llinda de fusta segurament aprofitada, la volta de pedra de cantell irregular, les restes d’arrebossat ja cansat d’estar fixat, el marc de fusta desgastat pel fred i la pluja que deixa passar el vent, un sac a mode de vidre fent de paravent és el protagonista principal, els barrots en aquest cas senzills, mireu el pot de llauna a l’empit de pedra, les pedres de la paret a trencajunts. No n’hi ha cap d’igual, no trobeu que ens parla?
El pessebre ha de tenir infinitat de racons com aquest.
Joan Carles Capdevila
Mestre Pessebrista
