Per 
Arrel del curs de poliestirè que el mes passat es va realitzar a l’Agrupació a càrrec de Figuraires i Artesans de Sabadell, hi ha qui s’ha inspirat i ens ha fet arribar aquest poema sota un pseudònim. La veritat és que ens ha agradat tant i reflexa tan bé la bona experiència que van passar tots els participants en el curs així com l’empremta que a aquests els hi va deixar, que hem decidit compartir-lo amb tots vosaltres.
Eines del pessebre d’estiu
Cúter fi i soldador
eines del perforador.
Marcador, retolador,
Cal dibuixar el roc rodó
Més d’un bon ventilador,
volen teules;
no fa calor.
Endolls llargs portant corrent,
potenciòmetres decents.
— Cola calenta, valent!
(amb la blanca es va més lent!).
Fa calor, és evident
Teules volant
amb el vent.
Poliestirè extruït
ni taca ni fa brogit
fa sortir algun acudit
Tant tallar, compte amb el dit!
Que fa calor? qui ho ha dit?
…van volant
a l’infinit.
I si es veu la llum del sol
nata muntada, qui en vol?
Rasclet fi sota control
no es desfà ni al juliol.
Fins qui ha dut un faristol
perd les teules
al seu vol.
(Qui teules hagi posat
— A contrajunt, per suposat!—
que miri per on va el gat,
i no l’obra del costat
feta amb les que han volat,
— Mira que ets lent,
de veritat!)
Julita Cordefang
