Compartir
Era el 1979. L’Agrupació havia muntat la seva 3a Exposició de Pessebres al Casal del Centenari de la Rambla. Però aquella podia ser l’última, l’edifici es posava a la venda i la nostra entitat, que en aquells moments tenia tanta embranzida, es quedava sense local.
Antoni Tarruell, vocal de la Junta, va proposar parlar-ne amb el seu germà Lluís, que en aquells moments era el president de l’Acadèmia Catòlica, i que també duia el cuquet del pessebre. En Lluís, entusiasmat amb la idea, obrí les portes de l’Acadèmia a l’Agrupació. Li oferí part del primer pis per poder-hi muntar l’exposició. Els pessebristes van treballar de valent per preparar la sala i els pessebres.
L’accés al primer pis es feia per una escala interior i estreta. Aquella, a ulls de Lluís Tarruell, no era una entrada digna, calia una nova escala. I amb imaginació, esforç i la generositat d’aquells que van contribuir a fer front a les despeses, per Nadal l’Agrupació va inaugurar la 4a Exposició de Pessebres i l’Acadèmia una nova escala.
En Lluís, que anys enrere havia fet pessebre, també va voler participar en una de les primeres exposicions construint-hi un diorama.
Gràcies, Lluís Tarruell, perquè obrint les portes de l’Acadèmia a l’Agrupació va fer possible que la nostra entitat pogués créixer i arribar on és ara. I potser també amb aquest gest contribuí a obrir l’Acadèmia a la ciutat.
Escrit de Maite Marsiñach