Per El gran mestre del suro i la molsa.
Un altre gran pessebrista que es reunirà amb el grup dels mestres allà on només hi ha els grans, els escollits, els que ens han mostrat el camí, l’exemple i ens han ensenyat a estimar aquest món nostre del pessebre.
Home parsimoniós, de semblança tranquil·la, gran conversador. No he vist mai ningú que col·loqués els suro com ell, sense moure´s mirava la pila de suros i veies com aquella ma anava directe al tros concret que necessitava, anava movent la ma com l’Apol·lo 11 quant va allunar sense dilació al lloc escollit. Acariciava els suros, els mimava, sabia donar al pessebre popular una altra dimensió, incorporant diferents volums i plans i sobretot figures grans.
Se n`ha parlat molt de la seva gran col·lecció de figures dels grans artistes catalans i d’arreu. Com aquell naixement d’en Traité col·locat a la llinda de l’entrada de la seva gran col·lecció de vitrines .
Però també va ser un gran inventor d’artefactes mecànics i d’il·luminació en unes èpoques que no hi havien els mitjans que tenim ara, precursor dels dies i nits, d’elements que apareixien i desapareixien , de trens i funiculars, rius d’aigua corrent, però sobretot gran il·luminador.
Un any que el vaig tenir de veí de forat , va col·locar un torn de fer ceràmica tradicional accionat amb un motor, no sé de quina màquina, perquè en el pessebre i apareguessin tres temes, el pastors, el naixement i els reis , de manera que quan girava anaven apareixent les diferents escenes.
Que he de dir dels pessebres monumentals que feia a les Germanetes juntament amb en Joan Alay i en Ramon Bielsa, pessebres acabats just abans d’inaugurar que els repassava i repassava fins que els veia correctes.
També vàrem compartir amb ell un grapat de reunions de junta durant la seva presidència de l’entitat, sent el primer president de l’època post Joan Farell, uns anys que va conduir l’Agrupació amb fermesa però amb molta tolerància i dedicació. Després va ser president de la Acadèmia uns anys més, sempre procurant que als pessebristes no ens faltes de res.
Però qui diu Rafel diu Núria, companya inseparable, part important de tot el que el Rafel ens ha regalat durant tants anys, sempre amb paraules d’estímul per a ell i per a tots nosaltres.
Rafel, que la nova vida que comences et sigui tant plena com la que deixes. Et trobarem a faltar, amic.
Joan Carles Capdevila
Mestre pessebrista i figuraire
