Per 
Quan molts mesos enrere vàrem començar a parlar entre tots de com es veuria fer donar la volta al món als nostres pessebres, va suscitar forces ganes de començar a buscar llocs concrets on reproduir les escenes del pessebre en paisatges ben diferents. D’aquesta manera s’han comptabilitzat 28 països facilment reconeixibles per on la feina de tots nosaltres, hem fet córrer la traça en tots els diorames grans, mitjans i petits.
46 diorames molt treballats han ocupat les dues sales i 6 d’ells s’han dedicat a recordar un “Nadal diferent” un Nadal que passa inexorable sobre situacions de guerra, de fugida, de destrucció, de pèrdues i que malgrat el poderós missatge de pau, entesa i solidaritat, a vegades no pot vèncer l’estupidesa, la mesquinesa i la maldat que som capaços de generar aquesta espècie anomenada racional i humana a la que pertanyem. Per això hem volgut guardar memòria d’aquestes situacions i que des de fa uns quants anys, pessebristes de l’Agrupació han recreat en els seus pessebres. Un petit toc d’atenció per recordar que els colors vius i alegres en que vestim les festes nadalenques, no tothom les ha pogut viure així, desgraciadament.
Enguany ens va fer l’honor d’apadrinar l’exposició , Proactiva Open Arms i de la mà de l’amic Genís Sinca. Amb la Sala d’Actes de l’ Acadèmia plena de gom a gom, el grup Candy va omplir de bona música l’acte d’inauguració.
I a tota aquesta feinada hi afegim el Pessebre de la Ciutat, on tres construccions de mides considerables ha omplert la galeria de la Casa Durán. Un nombrós “equip” de paletes, pintors, rajolaires, jardiners, electricistes treballant a contra rellotge mig mal partits per culpa de la grip i el fred, en menys d’una setmana es va bastir el pessebre de la Casa Duran. No cal aclarir qui és l’equip, oi?.
I el diumenge passat dia 12 de gener, s’apaguen els llums dels diorames dels nostres pessebres, quedaran així, a les fosques potser esperant una última visita d’algun grup o agrupació que fora de temps voldran donar un últim cop d’ull a les històries que hem intentat fer arribar a tothom.
Els han vist moltes persones, moltes escoles i agrupacions. No cal entrar en números, ens fa sentir bé, millor dit, ens ha de fer sentir bé a tots el saber que hem arribat a moltíssima gent, hem estat capaços d’ estendre llavors de tradició i cultura en molts cors i a moltes cases. Ho hem fet possible amb l’esforç de tots. Condició indispensable per tirar endavant aquest projecte on cadascun de nosaltres en som una peça important, i no importa la mesura, sinó les ganes, l’empenta, l’amistat, la creativitat. Som una agrupació amb grans possibilitats i ho demostrem any rere any bastint una exposició amb exigències cada vegada més altes. Gràcies a tots. Som imparables.
