Joan Alay; L’artista que feia màgia

Per Posted on 5min. llegit293 visites

Al ´assabentar-me  que en Joan ens havia deixat, vaig sentir una pena profunda en pensar que tenia una conversa pendent amb ell, no es poden deixar mai les converses pendents. Ja no hi vaig  ser a temps, però quan  ens retrobem al voltant d’un pessebre quasi segur fent esgarrifar-nos amb el seu domini del color, la perspectiva, els materials, el volum, i sobretot la seva valentia a l’hora de posar una infinitat de termes en un espai reduït, l’acabarem o en recomençarem moltes altres.

En el repartiment de premis d’aquest any, mentre ens acomiadavem, vaig coincidir amb un dels fills d’en Joan, crec que l’Andreu ( jo sempre els confonc ) que alhora estava esperant als seus fills que havien vingut a recollir  el premi corresponent, li vaig preguntar per el seu pare com estava, va dir, – doncs esta bé, aquest any ha tornat a fer el pessebre de la pastisseria Sallés. Ja ho veieu fins l’últim dia al peu del canó.

Aquest dies m’han vingut al cap un seguit d’imatges que he tingut la sort de compartir amb ell durant anys, no sols jo sinó  molts dels que hem format i formem,  part del món del pessebre a Sabadell.

Us en voldria explicar algunes.

Un artista, un pessebrista, una persona, un amic, tot amb majúscules, bé,  una d’aquelles persones  tocades per la genialitat, som molts els que  hem tingut la sort de passar una infinitat d’estones al seu costat.

Persona senzilla, modesta, sempre disposada a ajudar si es tractava de l´Agrupació.

Recordo el primer pessebre que vaig veure d’ell a l´antic Casal de la Rambla, deuria tenir uns 16 anys, vaig aconseguir que per coneixences amb el pare Manyosa pogués visitar l’exposició una setmana abans d´ inaugurar-la, entre Vallhonrats , Alfredos, Fermi Rafels, Mañoses, Gonzàlez, Estefanells, Sans, Alays, Bielsas  i algun altre que em deixo, tots per a mi grans mestres i base del meu aprenentatge pessebrístic.

Vaig quedar embadalit davant d´un pessebre majestuós  amb unes façanes que em van semblar gairebé reals, amb aquelles parets de pedra d’un gris blavós amb infinitat de matisos, motllures de fusta a les verdugades, uns balcons i finestres mal forjats i ell,  dret al davant fent uns retocs amb les indicacions precises d’un inigualable company seu en aquelles èpoques en Ramon Bielsa.

No sabia que em passava, vaig quedar com hipnotitzat  i vaig pensar, quina potència, quina vida, i en un moment em vaig trobar dins d’aquell carrer, en qualsevol poble de la Vall  d´Aran. Aquesta va ser la meva primera experiència amb en Joan Alay.

I aquell de les galeries i comunes de Monistrol de Montserrat, inigualable.

Recordo les seves col·laboracions a les Germanetes amb en Vilanova y en Ramon Bielsa, amb aquells Reis retallats sobre fullola que et donàvem una divertida benvinguda, i les magnífiques construccions intercalades en aquells pessebres populars.

Els pessebres a l’aparador de la Llibreria Sabadell que cada any esperaven amb impaciència, aquí si que hi posava tants termes com podia en un pam d’ampla y figures grosses al davant . Que després va continuar a la Pastisseria Sallés del seu oncle .

L’ infinitat de pessebres que va realitzar a l’exposició anual, sempre amb una visió innovadora però a l’hora tradicional, costumista i de colors vius. No sé com podia gravar tan bé les pedres, quan tots anàvem amb punxons, eines especialitzades i cúters i ell sols utilitzava un clau,  et deia amb aquell mig somriure,- ja en tinc prou amb aquest clau, i el feia anar com si teixís.

Pessebres amb pobles retallats a l’horitzó, façanes, teulats, portes, balcons i carrers que semblaven de conte.

I el color, ostres el color !, en un got de plàstic de cafè, que no hi veies posar mai pintura, hi sortien tots els colors de l’Arc de sant Marti, no netejava mai el pinzell, però el color sempre era l’idoni. Ja ho dic jo que estava tocat per algun geni, era un mag.

Gran pintor de cels, cels de tempesta amb llamps i trons, cels de vesprada, cels d’albada. Era el millor.

Encara el veig amb el got i el pinzell dins el pessebre, pinzellada aquí pinzellada allà, com aquella vegada  a L’Espluga de Francolí que va demanar que li posessin  un focus ben potent per veure- s´hi millor, i pinta que pintaràs, ben concentrat ell, però era tant potent el llum que l’ambient es va anar escalfant, i al final va acabar de pintar el cel sense samarreta i ben suat de la calor que hi tenia allà dins, però… quin cel !

Vaig tenir la sort de coincidir en diversos projectes, a Catalunya en Miniatura  construint diverses maquetes com la de  Santa Maria de Porqueres, Sant Pere de Galligants, , Santa Cecilia………. amb en Gonzàlez i el meu pare.

A l’Espluga de Francolí al Museu de la Vida Rural, reproduint  les Coves de la Font Major juntament amb en Francesc Fayos .

A Sabadell en la reproducció d’un Moli del riu Ripoll ..

Però l’època més entranyable potser va ser quan acompanyat d’en Ramon Avellaneda i d’en Joan Capdevila formant un magnífic trio, elaboraren uns magnífics i emblemàtics pessebres oberts de gran format pel Banc de Sabadell, la Caixa de Sabadell, l’Ajuntament i com no a Diagonal Mar, donant suport als que fèiem els pessebres d’aparadors.

Els recordo apareixent cada dia com si anèssin a treballar a les instal·lacions de l’empresa on jo treballava, la qual els hi havia cedit tot una planta per poder construir tan majestuoses obres . Quan els observava, era com veure aparèixer als deus, molt avinguts tot i ser molt diferents, i les estones de xerrar que es feien.

I per acabar, tota la col·lecció de dibuixos y retallables que havia fet per la Agrupació de Pessebristes, sempre tenia un si per el que se  li demanava , un cartell, un programa de mà,  qualsevol decoració artística.

Joan, et trobarem a faltar,  espero que et retrobis amb tota la colla de pessebristes i bones persones amb qui has gaudit i fet gaudir el món del  pessebre,.

Fins a sempre, Mestre.

Joan Carles Capdevila Mestre pessebrista i figuraire

Si vols estar informa't de tots els esdeveniments, inscriu-te amb el teu email al nostre butlletí!

Registra't amb el teu correu electrònic per rebre noticies i novetats!

Si vols estar informa't de tots els esdeveniments, inscriu-te amb el teu email al nostre butlletí!

Previous
S’apaguen els llums de la 43a Exposició de Pessebres
Joan Alay; L’artista que feia màgia