Per 
Aplena temporada de fred deso en una bossa fora de l’armari un joc de dessuadora i texans vells: “L’any que ve, ja ho veurem”.
A mitja primavera el taronja i el blau d’aquella roba el cobreix una capa polsegosa de blanc. La casa del fill pròdig s’havia enderrocat i ell i el seu pare tornaven al taller i a les mans que els havien creat: “Bé, ja ho veurem”.
Un, dos, tres mesos, platja, sol, gelats, castells de sorra amb perspectiva, el fill que ha de néixer d’una amiga… sembla que alguna d’aquestes coses em remou: “Quin misteri això d’estar esperant. I això de néixer…!”
“Vindràs al curs d’electricitat? Et guardem un forat, eh!”, “Jo… però si no tinc temps… clar que si pogués, què faria aquest any?”. “Mira, jo ja he fet les figures, t’agraden? Hi ha gent que fa mesos que treballa!” La Venècia actual, el somni de sant Josep en un estudi artístic, el Parc de Sant Llorenç, els banys de Girona, claustres gòtics… i guix, porex i pols, i pintures branquillons, figuretes…
Quins nervis! I jo què faria? El meu “ja ho veurem” ja no té tanta força: crec que em segueix removent una mena de sentiment. Torno a treure la roba de la bossa, miro a la capsa el meu fill pròdig que sempre va tornant i em pregunto si l’alegria del seu pare en veure’l arribar va ser la mateixa que la de la meva amiga esperant que nasqués el Biel. O la del mateix retrobament entre Maria i Elisabet, totes dues esperant donar llum. Quin misteri això d’esperar… I potser és la mateixa alegria de quan el Biel arribi al món i l’alegria de quan va fer-ho també Jesús.
I deu ser la mateixa alegria que remou els pessebristes a dedicar-se a cada detall, a cada figura i a pintar-ho amb la màxima precisió. La mateixa, mateixa, de quan donem llum a la inauguració: cares de satisfets, meravellats i sorpresos de l’instant que s’amaga a cada forat.
El misteri segueix sent d’on surt aquesta alegria però també és un misteri com fer bé una perspectiva. Potser l’any que ve ho preguntaré a les figures actuals i em diran que aquestes coses, totes dues, es transmeten “de generació en generació”. Deso la roba, ve Nadal i el misteri que s’hi amaga tot ho val!
