El Sopar de Refugiats en forma de cançó

Per Posted on 3min. llegit173 visites
Aquest passat dissabte, a les 5 de la tarda, va tenir lloc la inauguració de l’exposició de pessebres d’enguany, una edició diferent anomenada Pessebres per Sabadell, on uns quaranta pessebres han estat repartits per comerços de tota la ciutat. Per més informació feu clic aquí.

Entre els diferents parlaments del president de la nostra entitat Francesc Bartolomé i de l’alcaldessa de la ciutat Marta Farrés vam comptar amb l’actuació musical d’un quartet del qual podem destacar que hi formava part la jove pessebrista Mireia Sans, qui ens va regalar una màgica sorpresa en un any tan diferent com el que estem vivint.

La darrera cançó que es va interpretar abans no concloure l’acte portava una dedicatòria molt especial per a tots els pessebristes, tal com ens va fer saber la Mireia, feia escassos dos dies que va decidir escriure una cançó dedicada a una de les nits més importants per l’Agrupació i que enguany no s’ha pogut fer. Es tracta del Sopar de Refugiats.

Per aquells que no coneixeu de què es tracta aquest sopar, és el moment en el qual tots els pessebristes de l’entitat ens trobem el darrer dia abans no inaugurem l’exposició, sopem plegats i passem la nit en vetlla acabant tots els pessebres, ultimant detalls, posant figures i per a tots nosaltres és una nit de treball molt dur, però també una festa perquè estem tots junts, fent rialles, donant-nos suport uns als altres per acabar a temps i com bé deia la cançó que es va interpretar, fent algun glop de vi bo.

Segurament els presents es van identificar totalment amb el que narrava la lletra escrita per la Mireia Sans, però per a poder fer partícips a tots els membres de l’entitat i simpatitzants que no van poder assistir a l’acte a causa del molt reduït aforament per temes de seguretat, tot seguit trobareu la lletra.

Nit de Refugiats:


Hi ha algú que et mira de reüll

Mentre pintes a les fosques

Parets blanques de colors.


Sents el caliu, la gent que corre

Ja només queden els últims detalls

O això diuen…


Hi ha un gos que espera,

I un fuster que no té serra

I tres reis, que busquen l’estrella

I potser uns quants desitjos més

I potser uns quants desitjos més

I una mà que t’ajuda, i un tros de turró

I també un gotet de vi bó

una mà que t’ajuda, i un tros de turró

i també un gotet de vi bó.

Que et dóna la força per no aclucar els ulls

I veure que al final te’n surts.


Es mitjanit i encara queda,

Vestir els carrers i les finestres


Les figuretes van fent cua,

Per ser posades d’una en una,

Al pessebre…


Un pastor jeu

i l’altre mira amunt al cel

I una mula, porta maria i el fillet.


I potser uns quants desitjos més

I potser uns quants desitjos més

I una mà que t’ajuda, i un tros de turró

I també un gotet de vi bó

una mà que t’ajuda, i un tros de turró

i també un gotet de vi bó.

Que et dóna la força per no aclucar els ulls

I veure que al final te’n surts.


Mireia Sans

Si vols estar informa't de tots els esdeveniments, inscriu-te amb el teu email al nostre butlletí!

Registra't amb el teu correu electrònic per rebre noticies i novetats!

Si vols estar informa't de tots els esdeveniments, inscriu-te amb el teu email al nostre butlletí!

Previous
Que trist és no fer el pessebre…
El Sopar de Refugiats en forma de cançó