Per 
Tres hores. Tres hores de feina amb el cap enganxat damunt de la maqueta. Poc brogit, només de tant en tant un estirabot contundent en forma de plany: Una altra cremada amb la termoencoladora. Traïdora eina, malèvola i eficaç a la vegada. Encola a l’instant. I fa uns forats horrorosos al poliestirè si el potenciòmetre no està ben regulat. Ja l’hem tastat uns quants el seu poder dolorós, en forma de gota opalescent que s’enganxa a la pell com una paparra. Fatal si t’arrenques la perla maligna perquè darrere hi va un trosset de pell i si la deixes posada…. el trosset de pell també el perds. Són ferides de guerra, que més o menys anem tots guarnits amb elles.
A mesura que transcorre el curs, la perspectiva que teníem al començar ha anat variant, som art i part de la transformació d’aquella placa de poliestirè que contemplàvem el primer dia, plana i anodina. Ara ha pres vida. Ha crescut entremig de les mans, de fitxes, de consells i experiències.
Arribem gairebé al final d’aquest taller, potser un parell de classes més i ja tindrem al sarró, noves tècniques, noves idees, i renovades relacions entre els pessebristes. Fer tallers de pessebres ens acosta, i no només físicament al voltant d’una taula de treball, sinó que fa ser més conscient que la feina que fem, arriba molt més lluny del que ens pensem. Perquè els primers beneficiats som nosaltres mateixos: aprenem i ensenyem.
I tenir la possibilitat de compartir-ho, ens fa senzillament rics.
Per veure més fotografies del curs podeu visitar la galeria que hi ha a la nostra pàgina de facebook.
