Per Sant Francesc: Torne’m-hi

Tarda de dissabte i Sopar de Sant Francesc. Dissabte 6 d'octubre

Per Posted on 2min. llegit197 visites

Un exèrcit absolutament pacífic, s’arma d’escombres, recollidors, contenidors i entre tots revolucionem el nostre estatge. El de dalt va a baix i el de baix a dalt. Tot remogut, triat, llençat si cal, fotografiat i recol·locat de nou. És l’hora d’enfilar el camí de començar a bastir els pessebres.

Tothom sap que a partir d’aquest moment el temps comença a córrer de manera desbocada. I ja anem tard.

Sembla un formiguer, diu un. Què faig? Diu un altre. Això és guarda? Síiii!!! Algú contesta.

Un pren mides de les boques dels pessebres i les deixa ben marcades, mentrestant una altra passa l’escombra dos metres més amunt del seu cap i va dipositant una capa blanquinosa de pols, que fa que, el que pren mides, sembli més vell per moments, ja que la forra de cabells que llueix es va tornant de color gris inexorablement.

L’ascensor no para d’anar amunt i avall carregat d’andròmines i contenidors plens de runa.

Al carrer, un contenidor de mida gran es va omplint a poc a poc al mateix ritme que es buiden les sales de tot allò que no serveix. De mica en mica, tot queda endreçat i el material a punt, plaques de porexpan, sacs d’escaiola, fustes, llates, claus…

Al pati, un bidó reconvertit en barbacoa amb mesures de seguretat antiespurnes, fa un bon caliu a punt de torrar unes quantes botifarres. Un pessebrista revestit de cuiner i assistit per uns quants ajudants, posa ben afilerades unes bones llenques de cansalada, que faran companyia a les botifarres esmentades.

Unes amanides ben acolorides fan el seu goig, al costat de plats i gots damunt d’unes elegants estovalles vermelles de paper. Ep! I no ens deixem el pa amb tomàquet.

I de cop, el menjador ple de pessebristes amb força gana pren posició d’atac sense manies a tot aquell bé de Déu. Just el temps de dir-nos “bon profit” i la conversa animada i sorollosa baixa d’intensitat. Ara hi ha feina d’omplir el pap.

Després converses sense fi, entremig de cafès, coca d’anís amb xocolata i carquinyolis fins que la realitat de la son i el cansament ens fa enfilar carrer enllà buscant aquell sofà de casa o directament el llit on desplegar els ossos i adormir-se pensant amb la feinada que ens ve al damunt.

Som-hi.

Per veure fotografies del sopar podeu visitar la galeria que hi ha a la nostra pàgina de facebook.

Si vols estar informa't de tots els esdeveniments, inscriu-te amb el teu email al nostre butlletí!

Registra't amb el teu correu electrònic per rebre noticies i novetats!

Si vols estar informa't de tots els esdeveniments, inscriu-te amb el teu email al nostre butlletí!

Previous
L’Agrupació als mitjans
Per Sant Francesc: Torne’m-hi