Per 
És un dels molts petits obsequis que es troben a la porta dels ratolins de la Borriana. A banda del que hi ha dins de la bústia : piruletes, llapisos de colors i una munió de cartes, amb peticions, demostracions d’estima i agraïments de la visita secreta i compensatòria al fet de descobrir que un gran forat s’obre pas dins del seu somriure.
Fan pensar aquestes coses, senzilles i menudes. Fan pensar en el fet del que passa pel cap d’un infant quan decideix estimar perquè si a un personatge gairebé imperceptible, que treballa de nit de forma incansable, invisible i sigilos i que només té bones paraules per tornar les mostres d’afecte (fent servir Instagram ) i que recull diàriament quan torna a casa seva després de la feina d’aplegar dentetes i deixar petits obsequis sota el coixí.
Fa pensar, com són d’imaginatius i sincers els nens, quan dipositen les seves peticions en cartes i dibuixos, demanant al ratolí que no s’oblidi de la pèrdua momentània de la seva dent que modifica a vegades el so de les seves paraules.
És realment emotiu veure’ls com s’acosten a trucar a la seva diminuta porta esperant algun moviment, però com totes les coses màgiques la resposta sovint no és la que un espera, és un “qui sap” o un “tot pot ser”. El consol apareix en la forma de regal petit i la certesa de que la dent que ha caigut és perquè deixa pas a una de nova, més forta i per sempre.
La màgia, el dubte dolç, la imaginació, l’alegria, la innocència, la franquesa impagable de la manera que la quitxalla expressa els seus sentiments, no tenen preu. No ens ho podem perdre això i no ho hem de deixar perdre.
I ben mirat, costa poc ser feliç i encara costa menys fer feliços als que tenim a la vora.
I no ens ha de vèncer el desànim ni la desil.lusió quan algunes persones no respecten aquest espai petit, ple de màgia i desitjos dels més menuts, ben al contrari sempre a punt per tornar a començar.
Bones Festes!!
