Per 
És ben coneguda la dèria dels pessebristes de tenir els pessebres al cap, gairebé d’una manera insistent. Sempre buscant el racó, la façana, una plaça, el paisatge, un bosc… cosa que ens converteix en observadors eterns, amb altes capacitats de veure allò que la gent “normal” no veu.
Tot és susceptible de recrear-ho en un diorama, o al damunt d’una taula, dins una capsa, o fins i tot en una closca de nou. I la sort de poder caçar totes aquestes observacions en un mòbil o una càmera, ens facilita força la feina, per no parlar d’internet, cau inesgotable d’imatges i idees.
La creativitat i la imaginació no coneixen límits, per no parlar de les figures. Construïdes amb tota mena de materials, guix, marmolina, argila, fusta, resines, plàstics, inclús fetes amb pasta de farina i aigua com les que feia o encara fa una dona de Brno, i que escampa arreu (Svetlana Tioková).
Tornant en això de que la creativitat que no té límits, aquests darrers dies s’ha vist això mateix que deia de la dèria al cap, L’actriu Sarah Jessica Parker, a la Gala Met 2018, ha escenificat sense saber-ho, els pensaments, potser de més d’un, quan rumiem sense parar quin pessebre farem aquest any amb un pessebre napolità al cap. I és que això de la moda… és una cosa que és es fica a tot arreu. Tots són gustos, oi?
Aquest any, el lema de l’exposició que acull el Museu Metropolità de Nova York i que ha brindat a la gala la seva raó de ser ha estat Cossos celestes: la moda i la imaginació catòlica.
