Per 
La seu de Napols de l’Associazione Italiana Amici del Presepio a arribat a un acord amb l’Agrupació de Pessebristes de Sabadell per poder exposar algunes de les seves obres més representatives fins al 10 de Gener com a col·laboració als actes del 75è Aniversari de la creació de la nostra entitat.
Aquesta mostra tindrà les seves portes obertes des del 29 de novembre (coincidint amb la inauguració de la nostra 39 Exposició de Pessebres) i fins al dissabte 10 de Gener. Es podrà visitar en dos indrets diferents de la nostra ciutat i comptarà amb pessebres i figures d’arreu del món i de l’Estat, però sobretot de Nàpols.
Llocs de visita
- Ajuntament de Sabadell (accés per la Plaça Dr. Robert)
Pessebres Napolitans i de diferents indrets de l’Estat. - Acadèmia Catòlica (Carrer Sant Joan 20) – Sala d’Actes
Pessebres Napolitans i figures Napolitanes i pessebres de diferents indrets de l’Estat - Acadèmia Catòlica (Carrer Sant Joan, 20) – 2n pis
Vitrina amb Naixements de diferents llocs del món
Per a poder acostar-vos més en el món de l’art que suposa el pessebre italià i sobretot de Nàpols, ja que aquest suposa grans diferències amb la resta de pessebres del seu país, us deixem a continuació un breu repàs per la història i influencies que aquests han suposat.
Orígens del Pessebre Napolità
El primer pessebre a Nàpols és esmentat en un document que parla d’un pessebre a l’església de Santa Maria del Pessebre al 1025. En Amalfi, segons diverses fonts, ja en el 1324 existia una capella del pessebre de casa de Alagni.
L’any 1340 la Reina Sança de Mallorca (esposa de Roberto d’Anjou) va regalar a la Clarisse una menjadora per a la nova església, de la qual avui roman l’estàtua de la Mare de Déu al Museu de San Martino.
Un altre exemple es mostra en el 1478, amb un pessebre de Pietro Alemanno i de Giovanni Alemanno el qual posse 12 estàtues. També és important el pessebre de marbre del 1475 d’Antonio Rosse
llino, visible a Sant2’Anna dei Lombardi.
Al segle XV es troben els primers veritables i propis escultors de figures. Cal esmentar als germans Giovanni i Pietro Alemanno, que en el 1470 van crear les escultures de fusta per a la representació del Nadal d’aquest any a Nàpols.
Les primeres figures de fang cuit van aparèixer al segle XVI en un pessebre realitzat per Matteo Mastrogiudice, un noble de Sorrento
La edat d’or
Al segle XVII el pessebre va engrandir el seu escenari. No solament es realitzava representacions del naixement, sinó també del món profà de l’extern. Amb un estil barroc, es van realitzar representacions, en els pessebres, de les tavernes, les carnisseries, botigues de verdures i fleques. La taverna es col·locava del costat oposat del naixement atès que representava els vicis i pecats de l’home. Els personatges es van fer més petits i de fusta.
El segle d’or del pessebre napolità és el XVIII, quan va regnar Carlos III de Borbó. Per mèrit de la fornitura artística i cultural en aquell període també els pastors van canviar el seu semblant. La comitiva ja no era solament religiosa, sinó també de rics i nobles amb els seus vestits de l’època. El nen Jesús naixia en les ruïnes d’un antic temple, homenatge a Pompeia i Herculà descobertes just sota el regnat de Carles III de Borbó, perquè la vinguda del fill de Déu aparegui com un veritable miracle, una cosa extraordinària per tan diferent de la vida diaria.
El més cèlebre exemple de pessebre napolità és el Presepe Cuciniello realitzat entre 1887 i el 1889, exposat actualment al museu de San Martino. Un altre important és el Presepe del Banco di Napoli exposat al Palau Reial de Nàpols.
Al segle XX aquest costum va disminuir, però ara s’utilitzen en les esglésies i en algunes cases.
Avui en Dia
El veritable llegat del pessebre napolità resideix en el realisme de les seves representacions. No nomes es un símbol religiós , es un instrument descriptiu e identificatiu de la cultura. Avui en algunes escenes es reprodueixen, a més de pastors, personalitats dels nostres.
No es estrany veure figures de persones conegudes a les vitrines de la via San Gregorio Armeno (al centre històric de Nàpols ), famosa a tot el món per la producció artesanal i venda. En aquest carrer es troben negocis on es poden encarregar la realització de pessebres a gust de qualsevol persona.
Durant tot l’any però especialment a partir de novembre aquesta zona, a més de ser plena botigues de pessebres , es converteix en un veritable lloc turístic. Sense cap mena de dubte el pessebre napolità es des de el punt de vista cultural i econòmic un dels actius mes importants del art actual Italià. Les seves obres son exposades a les principals ciutats del mon i son tractades con a veritables peces d’art.
