Per 
Som-hi de nou. Segon dia i comencem forts. Som els quinze i avui dos ventiladors, això vol dir que patirem, calor és clar. Confesso, que després de la primera classe vaig pel carrer i miro rajoles a contra junt, cantonades, ràfecs… tot amb l’aspecte urbanita i ciment a dojo per on transito. Ben diferent del que hem de fer però si més no, m’adono que observo amb deteniment. Primera condició per ser un bon pessebrista: saber mirar.
I ja tornem a ser a classe, asseguts i a punt d’engegar. Avui anem armats amb totes les eines, llums de sobre taula, endolls, soldadors, pistoles de cola calenta, regles i cutters. És l’arsenal de l’alumne. I com que som disciplinats i atents, comencen les instruccions i correccions. Un consell que es va transformant en ordre: no correu!!!
Fem ben bé allò que ens treu de polleguera quan ho fan els nostres fills o néts: la pressa. Com pot ser que siguem capaços de fer el contrari del que els prediquem? Segurament son les ganes de passar del paper on tenim els planells a una estructura física concreta.
I sota la mirada dels tres “profes” que no en deixen passar ni una, a les nostres plaques retallades hi van apareixent, una porta, una finestra, una espitllera i pedres dibuixades a punta de cutter. Ambient de treball al complet i bon rotllo. I fa gràcia observar l’atenció en que tots nosaltres posem en el que tenim entre mans… potser és la prevenció de no prendre mal.
No cola.
Estem avisats.
Per veure més fotografies del curs podeu visitar la galeria que hi ha a la nostra pàgina de facebook.
