El Ratolí Pérez a casa nostra

La porta, porta màgica, tancada

Per Posted on 2min. llegit184 visites

La primera setmana de febrer un petit inquilí que es deixa veure molt poc o gairebé gens es va instal·lar al número 15 de la Borriana ajudat per uns pessebristes a plantar la gespa i clavar la tanca, posar cortina a la finestra, collar la porta i penjar un rètol ben ufanós que anunciava ben clar qui vivia darrere d’aquella porta blau cel. Can Pérez. O sigui el Ratolí Pérez.

Amic invisible però ben real, que ve a endolcir el mal pas de perdre una dent o un queixal, deixant a sota el coixí on dorm l’infant desdentegat un petit obsequi, ja siguin llaminadures o unes  monedes per comprar algun somni, o una petita joguina. I així ho va fent mentre cauen les dents primeres per deixar pas a unes de més fortes i grans. La premsa de la nostra ciutat se n’ha fet ressò ben de pressa així que s’ha acabat d’instal·lar, i fotògrafs i periodistes han vingut a veure on té una de les seves residències.

Mai hi havia hagut tant de tràfec pel carrer de vianants, carrer de pas durant el dia, carrer d’oci gastronòmic al vespre i des que el petit rosegador hi fa estada, a mitja tarda s’hi congrega una munió de quitxalla trucant a la petita porta, deixant escrits, formatge, galetes, caramels i petitíssims obsequis, que  agraït com és el ratolí, s’afanya a guardar tantes mostres d’estima.

La mateixa nit que hi va venir a viure va deixar el seu 600 groc aparcat al costat de la tanca… Però algú potser amb necessitats de fer servir el seu cotxe se’l va endur, deixant al sr. Pérez amb mobilitat reduïda, cosa que li va provocar una greu pertorbació. L’endemà mateix, un nen assabentat del robatori va córrer a portar-li el seu, un flamant Jeep de color blau… Que també va desaparèixer, per tant el sr. Pérez va agrair moltíssim el gest tan generós que rep dels nens i va manifestar que a partir d’ara es mourà per la ciutat en transport públic, a peu o en bicicleta. Ell mateix es considera un ratolinet sostenible. En la seva presentació deixa ben clar qui és i què fa: col·leccionista de dents, enemic del sucre, al·lèrgic als gats i realfooder del formatge.

Cal explicar bé que aquest nou veí està força involucrat en l’activitat cultural ciutadana i no serà gens estrany que tot i ser molt petit es convertirà en un gran  defensor i portaveu dels seus amics de l’Agrupació de Pessebristes de Sabadell.  

Si vols estar informa't de tots els esdeveniments, inscriu-te amb el teu email al nostre butlletí!

Registra't amb el teu correu electrònic per rebre noticies i novetats!

Si vols estar informa't de tots els esdeveniments, inscriu-te amb el teu email al nostre butlletí!

Previous
S’ha acabat el curs pessebrístic
El Ratolí Pérez a casa nostra