Pessebres a Leipzig, crònica d’un matí plujós

Per Posted on 3min. llegit204 visites

La convocatòria era d’hora, al matí. Uns quants pessebristes havíem acudit a la cita. Hi havia, no diré nervis, però si expectació. Era el dia en què un camió vingués a buscar cinc pessebres i els portés cap a Alemanya, a la KunsKraftwerk de Leipzig, una Fira d’Art on ens va convidar a participar el sr. Bruno Perchiazzi, president de l’Associazzione Italiana Amici del Pressepio, sezzzione Napoli, a causa de la seva admiració cap als nostres pessebres. El Nadal passat vàrem tenir l’oportunitat mútua de conèixer-nos amb motiu de la seva exposició a la nostra seu. Tal va ser la impressió que varen tenir els amics italians i la sorpresa davant la manera de treballar el pessebre que no van tenir cap dubte en proposar-nos la participació en aquesta fira. Volien una mostra de pessebres catalans o bé fets a Catalunya i portar-la al cor d’Europa, juntament amb la participació d’Arlès, França, Nàpols i Sicília, Itàlia, Cracòvia i Polònia.

I cap allà que van anar. Abans però la feina de refer, tornar a pintar, il·luminar i encaixar en uns embalums de fusta prou considerables i amb un bon pes.

I el dia 23 de novembre, ja ens teniu al carrer esperant al transportista… I no arribava, nervis i trucades i més nervis. El temps passava i el trànsit del carrer Sant Joan s’anava fent més dens. I va arribar el camió. Allò era un camió…, sí. De gran tonatge, llarg com un dia sense pa. Imagineu-vos l’escena, camionàs i carrer estret, cotxes i autobusos i el temps amenaçava en ruixar la festa. I així va ser, poquet, però ens va ruixar.

El camioner feia també honor a la mida del seu vehicle. Alt i gros i suposem que renegaire, perquè va deixar anar unes quantes frases cridant molt, que vàrem percebre com a (amb perdó) ¨mecagums¨, en fi. Com que no va poder aparcar a la zona de càrrega i descàrrega perquè estava molt ben ocupada, senzillament va marxar, i es va haver de perseguir en cotxe fins a plaça Catalunya… i així fins al tercer intent, que la policia municipal ens va donar un cop de mà per estacionar aquell camió.

Per fi es van carregar els pessebres… amb l’ajuda d’uns quants voluntaris del col·lectiu de Guinea-Bissau que ens van ajudar a arrossegar i carretejar els pessebres fins a dins el camió. Cosa que els agrairem moltíssim, perquè el transportista es va dedicar a enganxar grans trossos de cinta americana entre caixes i va continuar aquell rosari estrany a base de crits i d’estavellar eines per terra. Resumint, era un home, tota dolcesa… I tots patint per quan els descarregués… ara que ben pensat si només es dedicava a retirar els grans trossos de cinta que havia col·locat, no calia escalfar-nos massa el cap.

I el camió, va marxar, i va arribar a destí. Tot bé. Ens han fet saber que els han agradat molt als organitzadors de la Fira.

Si en sabem alguna notícia més, us ho anirem explicant. De moment són allà, defensant la nostra Agrupació.

Si vols estar informa't de tots els esdeveniments, inscriu-te amb el teu email al nostre butlletí!

Registra't amb el teu correu electrònic per rebre noticies i novetats!

Si vols estar informa't de tots els esdeveniments, inscriu-te amb el teu email al nostre butlletí!

Previous
La 40a Exposició de Pessebres ja és aquí
Pessebres a Leipzig, crònica d’un matí plujós