Per 
Pessebrista, company, amic i tresorer de l’entitat durant deu anys.
Et trobarem a faltar encara més, ara que aquest mes de maig se t’ha endut.
Ja es feia estrany no veure’t trafiquejant amb el diorama i les teves figures sempre originals i ens havíem mig acostumat a la teva absència que trencaves cada any quan venies a fer-nos una visita amb els teus néts.
I parlant de trencar, eres un trencador. Un trencador encantador i atrevit, amb un sentit de l’humor finíssim que feia parar l’orella per entendre ben bé aquelles frases surrealistes que deixaves anar a tort i a dret.
Sempre amb el somriure posat, la bata grisa i rumiant quina una en faries perseguint l’originalitat i creant espais diferents en els teus pessebres, barrejant la celebració del Nadal amb una desordenada cua de nens entregant les cartes a l’Ambaixador Reial, o un palau d’Herodes , on una cortina discreta amagava, més o menys poc, a unes odalisques suposadament acalorades, ja que els vestits no es veien per enlloc. I el famós Jedi, enmig dels tres reis d’Orient adorant a la cova…
I per això tothom t’estimava, quan ens canviaves el nom a tots, o ens deies “vine que et faré un petó al front” quan feia dies que no ens veies, i anàvem cap a fer pessebre amb el petó posat i el nom canviat.
T’agraïm haver compartit aquest temps amb tu.
Et recordarem així, amb els braços oberts i el somriure franc, la teva companyia i el teu bon humor.
Joan, es fa difícil conviure amb les absències, però el teu record ens farà, potser, una mica més amics, més sincers, més ferms.
Al cel siguis, company
