Per 
Dilluns 23 de juliol, finalitza el taller de pessebres. Objectiu aconseguit. Hem fet el cim. Satisfets tots, mestres i alumnes. Ells hi han posat el seu saber, nosaltres les ganes d’aprendre.
A les deu de la nit la classe s’acaba, s’aquieta el brogit, els companys van sortint, les paraules s’allunyen. Toca plegar, tancar els llums, i fer els últims comentaris, els bons desitjos de continuar endavant i treballant de valent.
En sortir al carrer, semblem escolars carregats amb treballs manuals de fi de curs, amb pressa per arribar a casa i ensenyar satisfets el producte del nostre esforç. Diria que se’n pot dir orgull, molt mal dissimulat.
Hem acabat i ja enyorem continuar treballant, ara toca pintar i tenir cura dels detalls. Tot allò que omple de vida un pessebre a banda de les figures triades. Un cistell, un gerro penjat a la paret, la gatera amb el gat mig sortint. La roba estesa en una galeria coberta, les eines del pagès, o les del fuster. Les panolles de moresc assecant-se dalt la barana. I potser uns esclops oblidats davant la porta d’un corral… tot un món que el fem semblar viu, a força de detalls, que en la vida real hi són però a vegades ens passen desapercebuts de tan enderiats com anem.
I només ens fa falta entrar en una sala fosca, cada any i a la mateixa època, plena de finestretes il·luminades, per deixar-nos endur pels records que de menuts i no tan menuts encara ens emocionen; i agafats d’una mà propera, petita o gran, ens aboquem a badar dins d’un món petit.
Així som els pessebristes, som continuadors de tradicions i exportadors de cultura. I de passada som observadors, il·lusionats, descobridors, revolucionaris, inquiets, pencaires, generosos…
I fins al curs vinent…
